El Clam del buit i Els Contrabandistes de llibres

Lectura El Clam del buit amb Mercè Managuerra
Lectura Els Contrabandistes de llibres amb Laura Rosel i Marc Garcia Coté

EL CLAM DEL BUIT de Marc Garcia Coté

A El clam del buit una dona intenta salvar, amb la paraula com a única eina, un home que vol suïcidar-se des de la teulada del seu edifici. Tots dos es planten cara, des del sisè pis dels respectius apartaments parisencs, separats pel carrer i pel buit.

Paraules de Marc Garcia Coté Sobre l’obra:

Aquest text sorgeix d’una necessitat de traduir en paraules una experiència similar i trasbalsadora. Un home va voler llençar-se al buit des del sisè pis del seu edifici, just davant meu, a l’altre costat del nostre carrer. Veient-lo arraulit, gairebé en equilibri al límit de la finestra, vaig trucar immediatament al 112 i una veu de dona em va proposar que li parlés i que no emprés cap paraula que pogués desestabilitzar-lo o culpabilitzar-lo. Havia, « només » de crear un vincle. Aleshores vaig començar a parlar-li sense saber massa bé què deia. El temps es va convertir en un present total. Només existia l’instant. Només existia el buit i l’altre. A través del cos, dels ulls d’aquell home vaig comprendre que sabia que jo era allà i que érem dos. A partir d’aquell moment no podia desviar la meva mirada d’ell. Les paraules m’empenyien, era com si no fos jo qui parlava, una mena de febre em governava, la limitació de no poder parlar-li d’ell, de no intentar saber, activava zones creadores de mi que desconeixia. Els seus moviments eren per mi grans esdeveniments que m’ajudaven a continuar parlant-li. Quan de vegades agafava embranzida per deixar-se caure encara li parlava més fort i la veu se m’escapava com un cavall desbocat.

I vaig escriure el text del Clam del buit com a monòleg teatral per a una dona.

ELS CONTRABANDISTES DE LLIBRES de Delphine Minoui
L’any 2015 Delphine Minoui va descobrir a Facebook la pàgina: “Humans for Syria”, d’un col·lectiu de joves fotògrafs sirians que evocava una biblioteca secreta al cor de la ciutat rebel de Daraya en plena guerra de Síria.
El fet la va colpir de tal manera que va decidir investigar sobre aquella realitat. Primer va pensar que podria acostar-s’hi físicament però, quan va descobrir que no era possible, la connexió via Skype li va proporcionar la possibilitat de contactar amb els joves de la ciutat que havien tingut la idea de crear la biblioteca amagada, amb els llibres recollits als carrers de la ciutat de Daraya després de cada bombardeig. El grup de joves rebels va bastir una fortalesa de paper al cor del caos. Un refugi de paraules contra les atrocitats que els envoltaven, l’absurd i l’oblit.
El seguiment, gairebé diari de la situació, li va permetre conèixer els nois, descobrir a fons la censura desplegada a Síria per Al-Assad i assistir als rituals de la comunitat que es nodria de paraules i pensaments compartits en el soterrani ocult.
Minoui va escriure una narració fidedigna de la creació d’aquella biblioteca en poder davallar al soterrani secret d’aquell tresor custodiat. Anhelava donar testimoni directe dels veritables ideals d’aquells joves i dels esdeveniments que havien començat com a manifestacions pacífiques, anti-règim, amb l’esperança d’aconseguir la democràcia a Síria i, que el 2015, havien degenerat en un violent camp de batalla.