El clam del buit

El clam del buit és un quasi-monòleg d’una dona que intenta salvar, amb la paraula com a única eina, un home que vol suicidar-se des de la teulada del seu edifici. 

Tots dos es planten cara des del sisè pis dels respectius apartaments parisencs, separats pel carrer i pel buit. És el migdia i fa un sol espatarrant. No s’ho esperava, evidentment, encara que la dona sembli esperar l’inesperat des de fa anys. I és en aquest instant sospès, a la vora del precipici urbà, que ha de crear un vincle per calmar l’home i aturar-lo mentre els bombers no arribin.

De bon principi li parla maldestrament però de mica en mica, a mida que el seu discurs avança, alguna cosa misteriosa sembla calmar l’home i immobilitzar-lo. És gràcies a l’Altre que potser podrà trobar un camí cap a ella mateixa fins ara impensable. És també gràcies a l’Altre que tindrà la possibilitat de reparar un moment oblidat del seu passat que, encarnat sobtadament per aquest home al límit de la desesperació, sorgeix de nou com un present. Una nova esperança per tots dos.

Fitxa artística

Text i direcció: Marc Garcia Coté 
Interpretació: Mercè Managuerra
Ajudant de direcció: Aina Tomàs Martorell
Disseny il·luminació: Alberto Rodríguez Vega 
Espai sonor: Bruno Ronzani 
Escenografia: Vicent Calabuig 
Vestuari: Montse Figueras
Fotografia: David Ruano
Tècnic de funcions: Àlex Romero
Agraïments: Yvette Vigatà, Mise en Lumière, Kateryna Krokha, Elizabeth Escayola, Elisabeth P. Cuscó, Amayack (Association Tout est un)

Una producció de Dau al Sec

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’ICEC, El Periódico i Barcelone en scène